Missatge de benvinguda de la nostra presidenta

Em dic Marta Mallol i, per als que no em conegueu, vaig néixer a Granollers ara ja fa 50 anys. Sempre he estimat molt la meva ciutat i tot i que a vegades renyim sempre m’hi acabo reconciliant.

El 9 de març del 2020 vaig escriure el que havia de ser una declaració d’intencions com a possible nova presidenta dels amics del Xiprer, però aquella assemblea no es va portar a terme. Al cap d’una setmana començava el confinament a tota Catalunya. 1 any i 3 mesos més tard les nostres vides han estat capgirades de cap a peus.

A nivell personal no em puc queixar, la COVID ha passat per casa meva gairebé sense deixar rastre. Malauradament persones del meu voltant si que han patit, perquè estaven malaltes, perquè havien perdut éssers estimats, perquè tenien feines en les que vivien de ben a prop la part més crua de la pandèmia o bé es trobaven soles o estaven espantades.

Penso amb els socis que hem perdut aquest darrer any o els seus familiars. Quan feia gestions telefòniques amb les famílies, m’ho explicaven i prenia consciència de la dura situació que estaven vivint.

En aquest punt deixeu-me fer un petit incís, perquè escrivint sobre les persones que ens han deixat m’és inevitable pensar en l’Ignacio. Se del cert que avui m’hagués dit alguna frase de les seves, amb aquell enginy i sornegueria que el caracteritzaven.

I fent memòria de tot el què ha arribat a passar, penso òbviament amb el Xiprer i en com es va reorganitzar .... com es va reinventar ...

Malauradament també recordo les primeres setmanes, la por, el desconcert i la tristor dels voluntaris de sempre, la valentia dels nous i especialment la generositat de tots ells. Penso també en les angoixes que devien passar les persones que necessitaven que el Xiprer estigués al cent per cent.

Però gràcies a Déu, tot va passant i va millorant. El Xiprer és ferm i no s’espanta ni s’atura. 

Ara ja estem a l’assemblea del 2021 , enguany diferent, perquè no hi podeu ser tots els que voldríeu ser-hi, però deixeu-me donar-vos les gràcies igualment.

Gràcies a les persones que veniu al Xiprer, a l’hora de l’esmorzar o de dinar, a la Mercè, a la seva família, a la Natàlia i a tots els professionals de la Fundació, als voluntaris, als amics del Xiprer, a la comunitat, a totes les persones, entitats, associacions i empreses, que no heu parat de fer donacions a la Fundació, donacions extraordinàries per un any extraordinari. A tots vosaltres moltes gràcies per compartir el que sou i el que teniu.

I ara, en aquest punt, és quan puc reprendre la presentació que vaig escriure fa més d’un any, perquè te n’adones de que moltes coses segueixen igual i algunes pitjor. La pandèmia ha deixat encara més famílies en situacions molt complicades i l´arribada de persones nouvingudes continua. Tots ells necessiten més que mai la nostra ajuda.  

Hem de continuar treballant. Tot i que l’ideal seria que no calgués, la realitat és que cal fer-ho.

Des de l’associació dels amics del Xiprer seguim comptant amb l’estreta col·laboració dels socis. Us necessitem per reflexionar sobre tot allò que no va prou bé a la nostra societat i si cal ser crítics, ser-ho. Tot passa per aconseguir capgirar aquesta etapa d’individualisme en la que vivim i arribar a ser una societat més generosa, justa i igualitària.

Vull destacar tres objectius essencials per aquests propers dos anys:

El primer, és seguir treballant en l’apoderament de totes aquelles persones que ho necessitin, per tal de que siguin capaces de sostenir-se elles mateixes sense necessitat d’ajuda, perquè hi tenen tot el DRET.

El segon és persistir perquè els drets d’aquestes persones siguin garantits per les institucions públiques ; en tenen l’OBLIGACIÓ.

I el tercer objectiu, és fer despertar cors. Hem d’aconseguir que L’AMOR sigui el motor de les nostres vides, dins i fora del Xiprer.

En aquest punt, us demano que feu memòria d´algun moment de les vostres vides en què heu necessitat ajuda, un moment de dolor o de por i que recordeu com l’ajuda d’un cor despert alleuja el dolor i dilueix les pors ...

En definitiva, ja sigui per amor, per gratitud, per compassió, per compromís social o simplement per trobar un sentit a les nostres vides hem de seguir tenint el cor despert i a punt.

I per acabar només donar-vos les gràcies a tots per fer Xiprer.

 Marta